Celebrades les III Jornades sobre
el Teix a Ponferrada

Celebrades les III Jornades Internacionals Sobre El Teix (taxus baccata), a Ponferrada (Cast. i Lleó). Recentment varem ser presents a la capital del Bierzo, els passats 25 i 26 de març, en unes conferències de caire tècnico-científiques d’àmbit internacional enguany emmarcades en l’Any Internacional de la Diversitat Biològica amb l’encertat lema “El Tejo, Cultura y Biodiversidad”.

Aquestes jornades es van duent a terme bianualment des del 2006 (Alcoi) i 2008 (Olot) fruit de la urgent necessitat coordinada d’una gestió específica del Teix a nivell mundial i la seva problemàtica específica en les diferents varietats geogràfiques. El caràcter proper i divulgatiu de les jornades, així com especialitzat per part dels srs. Ignacio Abella o Emilio Blanco com a Etno-Botànics, entre d’altres destacades ponències en l’àmbit de l’investigació i el conservacionisme, en el polèmic i complex tema per la recuperació-protecció de l’ampli i ancestral patrimoni que engloba des del paleolític el Teix, tenen per objectiu profunditzar en el seu coneixement establint bases sòlides per una protecció més efectiva d’ aquesta espècie autòctona, ben singular i emparentada des de fa uns 300 mil anys amb les coníferes.

El teix a la península no es comença a protegir legalment fins farà tres dècades, i naturalment avui dia escasseja en pocs reductes naturals o com elements solitaris d’un valor bio-cultural remarcables, a conseqüència majoritàriament del seu molt lent i capriciós creixement així com per causes antròpiques que, tot i ser una espècie resistent, al llarg de segles d’ explotació intensiva ha estat sotmès tan per la inconsciència humana com per l’ ús abusiu dels seus preuats i ben escassos recursos tecnològics, en medicina, o per diversos factors bioclimàtics degradants i remoreig de la fauna silvestre poc controlada o de la mateixa pràctica ramadera.

Aquests són, junt amb d’altres factors abordats en els últims treballs d’investigació i seguiment poblacional d’aquesta espècie, alguns dels aspectes centrals a destacar analitzats en profunditat en tots aquests certàmens d’alt nivell i la darrera amb més afluència de l’esperada per l’organització. Aquesta edició va anar a càrrec del’ONG “Amigos del Tejo y las Tejedas “autors del “proyecto tejo”, l’ associació “A Morteira”, Universitat de Lleó i Ayuntamiento de Ponferrada comptant amb la l’associació ARBA i la destacada presència de la Fundación Félix Rodriguez de la Fuente. La seva presidenta, la Dcra. Odile Rodríguez de la Fuente obrí el certamen fent una valoració positiva del nivell assolit fins al moment per les jornades tot esmentant que encara resta molt per fer des de les institucions vinculades a la protecció mediambiental com des de projectes socials d’agrupacions amb aquesta sensibilitat per tal d’establir mesures de protecció sensates d’una espècie de tant valor cultural i ecològic, considerat per la seva especial i agreujada condició actual com “el llop dels boscos”

Visita finca Cases Blanques
de l’Arboçar

El diumenge 11 de juliol, organitzem una visita a la Finca Cases Blanques a l’Arboçar (terme municipal d’Avinyonet). En aquesta finca de 10 Ha, dirigida per Joan Borrut, es fa cultiu de horta ecològica, que comercialitza amb la marca “Cases Blanques” en la botiga situada a l’avinguda Europa del barri de la Girada de Vilafranca.

Per les persones interessades, la sortida serà a les 10 del matí, a l’Era del Cafè de Sant Cugat Sesgarrigues. Anirem en vehicles particulars. La tornada està prevista cap a la 1 del migdia. Cal fer inscripció trucant al telèfon 667160817, ja que la visita està limitada a un grup de màxim 25 persones.

Contaminació
lumínica

A la inauguració de l’enllumenat públic del poble celebrada el passat 1 de Maig es va explicar que s’han fet unes modificacions en aquesta xarxa. Les modificacions consisteixen en reduir el nombre de fanals encesos a partir de una certa hora, minvar la seva intensitat i utilitzar uns fanals que enfoquen només cap a terra per tal de no “llençar” llum al cel. Això ha permès reduir les despeses en la factura de la llum.
Quan jo era petit recordo uns llums groguencs, amb una pantalla per protegir-los de la pluja, que penjaven d’un cable que creuava el carrer i que es movien amb el vent creant ombres en moviment. En aquells temps la sensació de nit era molt forta i es podia veure clarament la Via Làctia i un tou d’estels destacant en un fons molt negre.
Quan ens trobem en un indret allunyat de les ciutats amb un cel on el negre es simplement l’absència de llum, ens fem conscients de l’univers i de l’infinit. Això ens fa sentir petits i necessitem tornar a la seguretat de la tecnologia que ens maquilla la realitat. Suposo que és per això que hem anat augmentant la intensitat de la llum elèctrica fins que hem oblidat que existeix la nit.
Podem pensar que tant sols es tracta de un problema estètic però, apart del malbaratament de l’energia, també provoca problemes en el nostre entorn. Hi ha un impacte molt fort sobre el fràgil ecosistema nocturn ja que trenca les relacions predador-presa, les estratègies de camuflatge i la reproducció. També pot arribar a pertorbar el repòs dels animals o insectes diürns. Mes llum no significa mes progrés sinó mes insensibilitat pel medi ambient.