Cel visible el 25 de juliol (24h. hora civil) i el 25 d’agost (22h. hora civil)

El cel a l'estiu

El solstici d’estiu serà el dia 21 de juny, a les 11:28h TU. Observem la grandiositat de la nostra galàxia, té una traçada de nord a sud (Via Lactea). Identifiqueu les constel.lacions del mapa, sobretot els estels que conformen el triangle de l’estiu, els quals també ens demostren que la magnitud en què brillen no es correlaciona amb la distància: Vega, de magnitud zero, es troba a 25 a. llum, Altair (un xic menys brillant), a 17 a. ll., i Deneb (només un xic menys brillant) es troba a 1.600 a. ll., doncs és una gegant blava 60.000 cops més lluminosa que el nostre Sol.

Proposta d’observació:
M6 i M7, són dos cúmuls oberts d’estels, a una distància de 2.000 i 1.000 a. ll. respectivament. Es localitzen uns 5º per sobre de la “cua” de l’escorpí.

La fí del Món 
En el Corcó núms. 14 i 11 vàrem parlar, respectivament, dels calendaris civil (solar) i musulmà (llunar), ambdós força exactes. Parlarem ara d’un calendari no tant exacte: el Maia. Com tots els calendaris, té arrels religioses i unes arrels matemàtiques: sistema numeral de base 20 (basat en els 20 dits de mans i peus) (el sistema decimal es basa en els dits de les mans). Els Maies tenien un calendari “sagrat” (molt probablement basat en el cicle de Venus, 3er astre més brillant), de 260 dies (aproximadament a l’engròs), que en base 20 la descomposició factorial més equitativa és 13 x 20 (13 mesos de 20 dies), i un calendari “civil” de 18 mesos de 20 dies més un de 5 dies (= 365 dies). En la combinació d’ambdós calendaris hi havia un punt crític (Gir del Calendari): quan coincidien els dos inicis (cada 52 anys solars i 73 sagrats), en el qual s’havia d’acabar el Món, entre altres calamitats (365 = 73 x 5; 260 = 13 x 5 x 2 x 2= 13 x 20; 18.980= 73 x 13 x 5 x 2 x 2= 52 anys solars). Realment això els agobiava molt.
Posteriorment en l’inici del 5è Sol o 5ena Era Maia, aquests van establir la “Conta Llarga”, un calendari no repetitiu, amb les unitats següents: “kin” = 1 dia, “uinal” = 20 dies = 20 kin, “tun” = 360 dies = 18 uinal, “katun” = 7.200 dies = 20 tun, “baktún” = 144.000 dies = 20 katún. El dia “Maia” d’inici era el 0.0.0.0.0, i el dia final serà el 13.0.0.0.0, el temps (T) = 13 x 144.000 + 0 x 7.200 + 0 x 360 + 0 x 20 + 0 x 1= 1.872.000 dies. La correlació actual GMT estableix que el dia 0.0.0.0.0 correspon al 11 d’agost del 3114 a.C. (hi ha evidències fermes, però no exactes), i el dia 13.0.0.0.0 correspon al 21 de desembre del 2012, i casualment el solstici d’hivern. Hi ha una profecia Maia que augura canvis importants en el Món a partir d’aquest dia (sembla més que per bé que per malament), i d’això cada cop se’n parlarà més a mida que ens hi apropem, i ens en oblidarem quan hagi passat. No hi ha cap evidència científica al respecte. Ara bé, el fet que se’n parli, si es per un canvi a millor, en positiu, doncs endavant, podem fer del 21.12.2012 el “dia mundial del bon rotllo”, i tant de bò canviem!

La lluna plena: La Lluna Plena: 26 juny, 26 juliol, 24 agost, 23 setembre.

Contaminació lumínica = augments dels nivells de CO2

Podeu enviar les vostres consultes sobre el cel a: agraes@telefonica.net

Les espècies
de la nostra contrada

El teix comú

(Taxus baccata)

El Teix comú o europeu (Taxus baccata) és un bell arbre diòic, perennifòli, no resinós i molt primitiu, parent les coníferes. El gènere taxus compren de 10 a 12 espècies (+ 40 varietats cultivades), caracteritzades pel seu lent creixement i la monospermia.

Crea àrils o falsos fruits rogencs al madurar a la tardor, l’ única part d’ell no tòxica sense la llavor i, d’altra banda, grogues inflorescències en peus diferents, molt rarament tot en un mateix.
Apareix al Juràsic, existint fòssils del Triàsic (210 m.a.). De mitjana talla (10 -20 m) i tronc rogenc o bru-grisós que es desprèn en làmines. Arrela fort sinó de forma aïllada, formant petites Teixedes, secundant altres espècies montanes en ampli marge climàtic i alçada (100-2000 m.). Prefereix sòls calcaris, ambients humits, ombrívols i poc accessibles, on donar marge la seva erecta i ample brancada cònica, amb ramells de fulles linear-agudes, d’un verd fosc a l’ anvers i grisós al revers.
El teix floreix de març a l’abril i és reparteix pels països temperats de l’hemisferi boreal, des de les Açores i Portugal fins l’Orient Pròxim i Caucàs, i des de Noruega i Suècia fins al nord d’Àfrica. Per la seva extrema longevitat (+3000 anys), gran toxicitat (la Taxina, un potent alcalòide), aspecte sobri (sempre verd) i per les seves característiques úniques, se l’ha usat secularment, abusat, temut i difamat alhora que venerat, de forma especial en diverses cultures (de les primeres fins avui dia). Tot i escassejar molt en l’àmbit natural degut a múltiples factors (el foc i l’activitat humana principalment) ha recuperat cert territori. Actualment a nivell autonòmic està gairebé legalment protegit i a Catalunya des de l’any 1988.